dissabte, 19 de maig del 2012

Stuart Mill, "Sobre la llibertat"



Mill és considerat un dels pares del liberalisme. No és que darrerament hagi tingut un atac noucentista, però em va cridar l’atenció que fos una de les lectures que es proposen a segon de batxillerat.

La veritat és que no ho entenc gaire, perquè hi ha molts autors susceptibles de ser llegits, i em vaig decidir a obrir-lo. La sorpresa va ser descomunal. La introducció el presenta d’una forma manifestament positiva, en el sentit de visualitzar-lo com una doctrina meravellosa, oportuna i molt humanista. Una visió molt dirigista i no del tot encertada, sobretot pensant en el col·lectiu al qual va adreçat. La introducció l’he trobar massa partidista, poc objectiva i molt perversa. El text del llibre, tot i el desfasament de l’època actual, no se li pot demanar gaire més. És un text senzill, de fàcil comprensió, que peca, sovint, d’una falsa moralitat. Ingenu, si voleu. Avorrit.
Una altra cosa ha estat l’edició. “L·L” m’ha agradat. És una edició senzilla però amb aparença de ser quelcom més que un llibre de butxaca. Està ben cuidat i és agradable. Amb alguna errada tipogràfica (vull pensar).
No el recomanaria per a adolescents o postadolescent sense criteri, perquè li vendran gat per llebre.