Mill és considerat un dels pares del
liberalisme. No és que darrerament hagi tingut un atac noucentista, però em va
cridar l’atenció que fos una de les lectures que es proposen a segon de
batxillerat.
La veritat és que no ho entenc gaire, perquè
hi ha molts autors susceptibles de ser llegits, i em vaig decidir a obrir-lo.
La sorpresa va ser descomunal. La introducció el presenta d’una forma
manifestament positiva, en el sentit de visualitzar-lo com una doctrina
meravellosa, oportuna i molt humanista. Una visió molt dirigista i no del tot
encertada, sobretot pensant en el col·lectiu al qual va adreçat. La introducció
l’he trobar massa partidista, poc objectiva i molt perversa. El text del
llibre, tot i el desfasament de l’època actual, no se li pot demanar gaire més.
És un text senzill, de fàcil comprensió, que peca, sovint, d’una falsa
moralitat. Ingenu, si voleu. Avorrit.
Una altra cosa ha estat l’edició. “L·L” m’ha
agradat. És una edició senzilla però amb aparença de ser quelcom més que un
llibre de butxaca. Està ben cuidat i és agradable. Amb alguna errada
tipogràfica (vull pensar).
No el recomanaria per a adolescents o
postadolescent sense criteri, perquè li vendran gat per llebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada