No puc dir que aquest
premi Sant Jordi 2002 sigui precisament un purgatori. Està escrit amb una gramàtica
exquisida, una redacció acurada i precisa i un argument molt ben construït. Tot
plegat hauria de ser el conjunt perfecte per dotar-lo de la força literària
suficient perquè la seva lectura fos del tot satisfactòria. És una obra
erudita. Sense una mica de coneixement sobre l’obra de Dante té poc sentit i és
per aquesta raó que es torna feixuga, precisament per buscar la construcció
exacta de cada frase. No sé si es mereixia aquest premi, suposo que sí, però si
la voleu llegir us heu de carregar de paciència, perquè cada línia té un sentit
en tot l’entramat de la novel·la, i la seva correcció gramatical la fa, a
vegades, difícil de seguir i feixuga de llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada