dijous, 19 de setembre de 2013

Maria de la Pau Janer, “Pasiones romanas”


 
No conec la forma en què s’atorguen els premis Planeta, com tampoc no entenc com aquesta novel·la va guanyar-lo l’any 2005.

Es tracta d’una novel·la molt aparent, molt ben escrita durant les primeres cent pàgines que després decau en una monotonia infinita. Reconec que és un gènere literari poc afortunat. La història no en té  gaire de passions i encara menys romanes, és un exercici incessant de tornar a començar, de retorn. Haig de dir que l’autora escriu molt millor del què he trobat en aquesta novel·la.