He recuperat un vell llibre, una bona
lectura. Per casualitat, vaig començar a rellegir-lo una setmana abans de la
mort d’en Günter Grass. No ha estat premeditat.
Reconec la seva vàlua literària, no
exempta de dificultat retòrica i també lírica. Té un llenguatge ric, a vegades
una mica barroc, i una tècnica complexa. Magnífic, tot plegat. Al principi
costa d’entrar pel tipus de narració (com a mínim en la meva traducció), però
és més per allò què diu que com ho expressa. Té una gran fortalesa literària,
però és un estil de narració dura, segurament per la seva profunda ironia. És
una novel·la complexa, no dic res de nou, d’una tècnica acurada i amb un gran
component satíric. Crec que la gaudireu, com he fet jo, malgrat la seva
extensió en pàgines.
Haig de dir que, malgrat tot, el record de
la primera lectura, ja fa més de vint anys, m’ha deixat una sensació
incomprensible d’insatisfacció. No sé explicar el perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada