Aquest
petit assaig m’ha sorprès per la seva qualitat i claredat. No és gens pendant i té bon
ritme argumental. Si hagués de fer algun paral·lelisme diria que és una
novel·la de reflexió que no aspira a la filosofia, tot i que es passeja amb
claredat per ella, però ho fa des d’una perspectiva diferent, no t’imbueix sinó
que t’acosta, es deixa veure sense ensenyar-t’ho tot, és com un passeig, una
aproximació interessant, però, a allò que va escriure Schopenhauer i que en
aquest petit llibret l'autor intenta recollir amb èxit amb un format que, certament, m’ha
agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada