Més enllà de l’encert del títol de la novel•la, crec que ha estat una bona lectura. Li he trobat un cert perill: anar dirigit a homes entre 37 i 48 anys amb algun símptoma de la crisi dels quaranta. Dit això, m’ha semblat una narració més que correcta i a part d’agradar-me, m’ha sorprès. Reconec que les darreres planes són del tot inesperades. Tot el llibre està a cavall entre la filosofia i la psicologia, però no es fa gens pesat. Ara bé, els diàlegs no estan a l’alçada del propi filòsof, però això era molt d’esperar i per tant no hi ha hagut cap mena de decepció. Potser dir que el paper de les dones és secundari i també mesquí, però això pot ser comprensible en l’entorn de l’època i la manera de pensar del propi Nietzsche.Van fer una pel•lícula basant-se en aquesta novel•la. No l’he vista, la veritat, no em va cridar l’atenció, tot i ser un dels autors que més he estudiat quan anava a la universitat, però això no té res a veure amb el llibre. Espero que us agradi tant com a mi m’ha agradat.
