Jonas Jonasson, “El matón que soñaba con un lugar en el paraíso”

Certament, una lectura molt entretinguda. Divertida. Amb alguns moments baixos, però en general molt lleugera. Sembla que l’autor ha trobat la formula perfecta per apropiar-se de la forma d’escriure de Passalina (tot i que això ja ho reconeix en una de les seves novel·les).

En definitiva, si voleu riure una estona abans de començar a treballar, aquest és el vostre llibre. Salut!

Diels-Kanz, “Los filósofos presocráticos” (volum III)

Amb aquesta obra conclou aquest immillorable estudi sobre els presocràtics: Diògens d’Apol·lonia, Filolao i els pitagòrics, Leucip i Demòcrit.

Ha estat i és una lectura indispensable, de continua consulta i admiració. Aquesta trilogia és un excel·lent referent i una veritable guia on es descobreixen algunes tesis que no trobareu als llibres més “normals” sobre els presocràctics.

Meravellosa!

Diamela Eltit, “Mano de obra”

No coneixia a aquesta autora xilena i m’ha sorprès per la seva complexitat, la seva foscor i la seva forma “diferent” d’escriure. Aquesta és una novel·la dura en tots els sentits: no entra bé, costa, a vegades de llegir, però sense saber ben bé perquè, acabes passant les fulles i et quedes amb un gust agre-dolç inexplicable. Un llibre, sens dubte, diferent i especial.