Fa pocs dies vaig trobar aquest llibre
a la taula d’intercanvis de la Casa de la Cultura de Girona. Ja ho he comentat
alguna altra vegada, s’hi deixen llibres i revistes i la gent agafa i deixa el
què vol. Aquest em va atreure. Té una molt bona presentació, la ressenya és
formidable i la primera ullada a les pàgines inicials em van dir que era un
llibre de qualitat literària i a sobre està dedica per la mateixa autora. Què
més podia demanar?.
Ahir al vespre el vaig acabar de llegir. L’obra, des del
punt de vista literari, ensopega amb les ganes d’escriure una història que
sembla versemblant. Comença d’una manera excel·lent i després decau i es
precipita, com si l’autora estigués cansada d’explicar o no sabés triar allò
més important, però tot i així és un llibre de fàcil i ràpida lectura. És
possible que tingui un públic extens. De fet, he descobert que se li va fer una
petita pel·lícula i que té una segona part, segons diuen, molt trista. L’autora,
i disculpeu el meu desconeixement, sembla que és una persona “mediàtica”. Crec
que com a llibre d’iniciació a la lectura i per a un públic jove, està bé. No
el vull desmerèixer, disculpeu-me si ho sembla. La història en sí està molt bé,
però no té ritme, és com si li faltés un bull.
