Principis i requeriments funcionals per a documents en entorns d’oficina digital

La guia número 10, la darrera de les tres edicions abans comentades, està dedicada a donar directrius per detectar i resoldre necessitats documentals, a més de proporcionar una sèrie de requeriments estàndard de gestió de documents pel programari dels sistemes de negoci. El mòdul ajuda a les organitzacions a identificar i gestionar de forma adequada les evidències documentals de les activitats dels sistemes de negoci.

Les tres guies (8, 9 i 10) són eines valuoses per a la gestió de documents digitals. Les tres requereixen una atenció suficient per part del lector.

Principis i requeriments funcionals per a documents en entorns d’oficina digital

“La bona gestió dels documents i la informació és fonamental per al bon funcionament de les organitzacions, perquè facilita les seves activitats de negoci i serveix per a base per a la prestació eficient dels seus serveis”

El mòdul 09 estableix els principis necessaris i requeriments funcionals per als sistemes de gestió digitals amb l’objectiu de descriure processos i requeriments per identificar i gestionar documents en sistemes de gestió de documents digitals; definir condicions per a les funcionalitats de gestió de documents per tal que s’incloguin en les especificacions de disseny en el moment de muntar, actualitzar o encarregar programari de sistemes de gestió de documents digitals; influir en eles requeriments funcionals de gestió de documents en el moment de triar sistemes de gestió de documents digitals disponibles en el mercat i revisar les funcionalitats de gestió de documents o avaluar el  seu compliment per part dels sistemes de gestió de documents digitals.

És un mòdul excel·lent que requereix una lectura atenta,  més aviat, un estudi pausat per  poder aprofitar tot el seu contingut.

Principis i requeriments funcionals per a documents en entorns d’oficina digital

La col·lecció “Textos” de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya acaba de publicar una interessant guia dividida en tres mòduls, dels quals us presento el primer (presentació general i declaració de principis).

La intenció d’aquestes guies, o manuals tècnics, és la de promocionar, com es diu en el pròleg: “una millor gestió de documents a les organitzacions, donant suport a les necessitats corporatives i incrementant la rendibilitat de les activitats corporatives”. Tot un repte, sens dubte que pretén aconseguir un bon govern mitjançant la gestió de documents.

Aquest primer mòdul, introductori, de fàcil i entenedora lectura (conté un glossari de termes emprats), m’ha semblat fonamental i molt aclaridor.  Cal dir, però , que es tracta d’una traducció de l’anglès del Consell Internacional d’Arxius (2008). Indispensable.

Umberto Eco, “La isla del día de antes”

Què es pot dir d’aquesta novel·la? Per començar crec que el millor que es pot fer és començar a llegir-la pel final, vull dir per la nota de la traductora. És encantadora (la nota) i, potser, us ajudarà a entendre el barroquisme de la narració.

Aquesta no és, sens dubte, la millor novel·la d’Eco. De fet és avorrida i desigual. Té algunes parts magnífiques i d’altres que són,  certament, una llàstima. Eco m’ha decebut literàriament. És una història que no s’hagués publicat si hagués estat un  autor  novell. Cansa de llegir, l’argument és insostenible i el redactat barroc i poc atractiu. Crec que és una obra pels incondicionals d’Eco.

Allen Ginsberg, "Plutonian Ode"

Ginsber és el poeta principal de la beat generation. Un home compromès amb la pau i la consciència col·lectiva i individual. Aquest és un recull de poemes molt crític, de contingut social i també, perquè no, molt polític. No és de fàcil lectura, si més no, a mi m’ha costat (també confesso que el meu anglès no és cap meravella). Allen va morir l’any 1977. Trobareu una edició econòmica a “Visor Poesía”. 

José Saramago, "Caín"

Cain, el nom que ningú no posaria al seu fill. Què puc dir que no s’hagi dit? He enrederit la lectura de “Cain” de manera conscient i intencionada. He volgut deixar que passi el temps  per poder-lo degustar amb la fredor del qui sap què va a buscar. I què he trobat?, un relat magnífic, encantador, difícil, per les característiques del personatge, que per cert m’ha semblat amb un cert toc nietzscheà. La única cosa que no m’ha agradat ha estat la darrera línea de la novel·la. Comprenc que era difícil d’acabar, però home, no així.

Stuart Mill, "Sobre la llibertat"

Mill és considerat un dels pares del liberalisme. No és que darrerament hagi tingut un atac noucentista, però em va cridar l’atenció que fos una de les lectures que es proposen a segon de batxillerat.

La veritat és que no ho entenc gaire, perquè hi ha molts autors susceptibles de ser llegits, i em vaig decidir a obrir-lo. La sorpresa va ser descomunal. La introducció el presenta d’una forma manifestament positiva, en el sentit de visualitzar-lo com una doctrina meravellosa, oportuna i molt humanista. Una visió molt dirigista i no del tot encertada, sobretot pensant en el col·lectiu al qual va adreçat. La introducció l’he trobar massa partidista, poc objectiva i molt perversa. El text del llibre, tot i el desfasament de l’època actual, no se li pot demanar gaire més. És un text senzill, de fàcil comprensió, que peca, sovint, d’una falsa moralitat. Ingenu, si voleu. Avorrit.

Una altra cosa ha estat l’edició. “L·L” m’ha agradat. És una edició senzilla però amb aparença de ser quelcom més que un llibre de butxaca. Està ben cuidat i és agradable. Amb alguna errada tipogràfica (vull pensar).

No el recomanaria per a adolescents o postadolescent sense criteri, perquè li vendran gat per llebre.