Amb aquest títol llarg Kant va voler expressar una de les seves principals tesis filosòfiques: l’ètica.
Ha estat una lectura entretinguda, com totes les que es fan sobre filosofia. De reflexió i records amagats. Una lectura crítica i calmada, molt més serena que quan ho vaig llegir per primera vegada.
Kant és complicat si te’l prens amb nervis, però si el vas gaudint, frase a frase, trobes que aquells nusos imposats per l’estudi, van desapareixent deixant pas a un relat molt racional, evidentment crític, del qual no pots deixar de subscriure, en ocasions, i de refutar, d’altres.
Em quedo amb el concepte de bona voluntat com a part essencial del seu discurs. La bona voluntat no sempre és suficient, si al final les conseqüències no són les esperades (Uff, quina barreja que acabo de fer entre Kant, Hume i ... Mill, per exemple).
Si no l’heu llegit, ara és el moment! Us agradarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada