dijous, 18 d’octubre del 2007

Blas de Otero, tot un clàssic

Expresión y reunión és una antologia feta pel propi poeta l'any 1969. Des de 1964 la censura franquista no va permetre cap publicació seva a Espanya. Aquesta ontologia que conté textos inèdits d'aquella època pre-democràtica, és un bon exemple de tots els seus treballs i ens situa molt bé en tot el seu univers .

Reconec que sempre ha estat un dels meus poetes preferits en llengua espanyola, per la seva escriptura compromesa, per la seva sinceritat, per la seva humanitat i, com no, per la seva musicalitat.

No és difícil presentar a un clàssic, el que és difícil es rellegir-lo sense ensopegar amb la mateixa màgia de quan el vas llegir per primera vegada. Tot un preludi de música, reflexió i denúncia.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

El sindicalisme internacional i la globalització dels drets socials


Les reflexions d'aquest número de Gaceta Sindical volen obrir-se al nou espai sindical inaugurat amb la CES, la CIOLS i ara la CSI.

Es tracta d'un estudi sobre la globalització de l'economia i les seves conseqüències des del punt de vista de diferents actors que donen una visió concreta del context en que es mou el treball avui en dia: des de la força del preu del treball a la necessitat de la universalització dels drets socials i la democràcia.

Aquest és un llibre quasi imprescindible per a sindicalistes, sobretot aquells que són membres de comitès d'empresa europeus. Hi trobarem reflexions de Guy Ryder, Emilio Gabaglio, Reiner Hoffman, Manuel Castells o Javier Doz, d'entre altres.
Us animo a llegir-lo!


Tribuna: les darreres 100 portades


Els meus amics de la FSAP m'el van fer arribar. Ja són 200 números de la publicació de la FSAP!.


Tribuna es va crear com a una eina per enfortir el sindicalisme general a les administracions públiques i en ella trobem aquelles notícies que díficilment podrem trobar en altres mitjans de comunicació.


Aquest número coincideix amb l'entrada en vigor de l'Estatut de l'empleat públic, després de 27 anys d'existència. Ara ens cal un Estatut propi per a Catalunya. I en això estem!.