dimarts, 3 de març de 2015

Lluís Llach, “Las mujeres de la Principal”


Abans de començar el petit comentari sobre la novel·la, vull recordar-vos que tinc per costum no escriure sobre llibres que no m’han agradat, per aquesta raó fa mesos que no he fet cap entrada en aquest bloc, tot i que per les meves mans han passat uns quants volums. Com que no es tracta de sumar libres com si res, en el seu dia vaig decidir escriure només sobre aquells que podia fer comentaris en positiu, tot i que faig la meva petita crítica personal en cadascun d’ells.


I ara sí ...

Quan aquesta novel·la em va arribar a les mans me la vaig quedar mirant amb incredibilitat. En Llach, escriptor? Al cap d’uns dies vaig obrir el llibre i em vaig sorprendre.
La seva lectura és una mica desigual. Té una part central, quasi bé tot el text, que està molt ben escrit i ambientat, amb uns personatges creïbles i una història singular i enigmàtica que crida l’atenció i et convida a llegir.
Tot i que hi ha alguns aspectes a millorar, com per exemple dos salts en el temps que queden forçats, alguns comentaris que només es poden entendre des d’una sexualitat concreta i el final, un final que no quadra i de difícil explicació, té uns personatges descomunals, l’inspector de policia i la Senyora, per exemple, una història, generalment molt ben explicada, té trama, intriga, algun punt de passió i de contemporaneïtat que la fa molt atractiva i fàcil de llegir.

Acabo comentant que el títol de la novel·la no ajuda gens i no presenta, en condicions, el món amagat en les seves pàgines. Sens dubte una bona lectura.