Abans de començar el petit comentari sobre la
novel·la, vull recordar-vos que tinc per costum no escriure sobre llibres que
no m’han agradat, per aquesta raó fa mesos que no he fet cap entrada en aquest
bloc, tot i que per les meves mans han passat uns quants volums. Com que no es
tracta de sumar libres com si res, en el seu dia vaig decidir escriure només
sobre aquells que podia fer comentaris en positiu, tot i que faig la meva
petita crítica personal en cadascun d’ells.
I ara sí ...
Quan aquesta novel·la em va arribar a les mans
me la vaig quedar mirant amb incredibilitat. En Llach, escriptor? Al cap d’uns
dies vaig obrir el llibre i em vaig sorprendre.
La seva lectura és una mica desigual. Té una
part central, quasi bé tot el text, que està molt ben escrit i ambientat, amb
uns personatges creïbles i una història singular i enigmàtica que crida l’atenció
i et convida a llegir.
Tot i que hi ha alguns aspectes a millorar, com
per exemple dos salts en el temps que queden forçats, alguns comentaris que
només es poden entendre des d’una sexualitat concreta i el final, un final que
no quadra i de difícil explicació, té uns personatges descomunals, l’inspector
de policia i la Senyora, per exemple, una història, generalment molt ben
explicada, té trama, intriga, algun punt de passió i de contemporaneïtat que la
fa molt atractiva i fàcil de llegir.
Acabo comentant que el títol de la novel·la no
ajuda gens i no presenta, en condicions, el món amagat en les seves pàgines.
Sens dubte una bona lectura.