Faig una petita confessió abans de comentar la novel·la: ha estat un regal d’un gran amic meu que, tot i sabent que Marías no m’agrada, va confiar en els comentaris positius, tot aclarint-me que no l’havia llegit. La qüestió és que són quasi bé 800 pàgines d’ego insuportable i d’una qualitat literària més que qüestionable. Ho sento molt, déu ser qüestió de gustos, però és que el senyor Marías no m’agrada gens, el trobo petulant, egocèntric i poc literat, molt poc literat. En fi. He fet la penitència de llegir-lo i concloc que la història no val tantes pàgines, algunes frases que pretenen ser eloqüents tenen una construcció gramatical més que dubtoses, els personatges funcionen agafats amb agulles i l’ambient, en general, és avorrit i cansí.
Fins aquí la meva opinió no científica de la seva lectura.
