dijous, 18 de juny del 2020

Mario Puzo, “El último Don”



Em van passar aquest llibre just abans del confinament. Al principi la seva lectura és ràpida, de fet, tota la novel·la es pot qualificar d’amena, sense pretensions literàries, però després m’ha semblat una història molt lineal, sense “sang” ni “ànima”. Està bé com a novel·la lleugera, si no fos per la quantitat de pàgines que té. L’edició m’ha agradat, de qualitat, tapa dura  i això.