Aquest és un assaig curiós del que he recuperat la seva lectura. Es tracta d’una crítica descarnada, ferotge, fins i tot superba, irònica, dura, malcarada, arrogant a l’irracionalisme i a la superstició, un dard directe a una mena d’enciclopèdia publicada sota el títol Arcana Caelestia, de Swedenborg. S’engloba dins del marc dels ideals il·lustrats, i només es pot entendre com a una mena d’arrevatament a priorístic (je je), de la seva posterior filosofia.
