Modesto Bercinao Villalibre, “Debate en torno a la posmodernidad”

Aquest és un llibre complex, com ho és el tema de la postmodernitat. Lyotard, Rorty, Vattimo, Habermas i Heidegger són massa matèria gris per a concentrar-la en un llibre de petites dimensions (no arriba a les dos-centes pàgines).  Em resulta paradoxal que se’ls anomenin postmoderns, per l’època i l’edat. El debat entorn a la possibilitat d’una postmodernitat en la filosofia és molt interessant, però em quedo amb la reflexió que és millor una lectura atenta de cada autor, que no pas un a buscada confrontació entre pensadors, més aviat forçada que natural. En toc cas, una obra complexa i interessant.

Margarita Boladeras, “L’escola de Frankfurt”

Aquest petit compendi dels autors més representatius de l’anomenada escola de Frankfurt, al voltant de l’Institut de Recerca Social d’aquesta ciutat, és una bona síntesi o introducció, a uns dels més grans llegats que ha deixat el pensament contemporani en forma de crítica coherent i afilada contra els mals d’Occident. Les línies bàsiques de Horkeimer, Adorno, Marcuse i Habermas, són el balcó d’entrada a una profunda reflexió, quasi bé obligada, d’aquests grans pensadors, sens dubte, una apassionada cerca de la realitat visionària, potser, des de la perspectiva de l’experiència i els conflictes del segle XX.