Simón Elías, “Alpinismo bisexual”

He començat l’any amb una lectura de títol inusual. Es tracta de vàries històries escrites per aquest alpinista convertit en escriptor. No es una gran novel·la, ni un gran recull de contes, però és entretingut i “innovador”, en el sentit de l’originalitat en el relat de les històries que s’atreveix a explicar.

Un bon inici d’any, sens dubte!.

Nuccio Ordine, “La utilitat de l’inútil”

Aquest petit tresor de paraules conté, a part del manifest lúcid i serè, un breu assaig d’Abraham Flexner sobre la utilitat dels coneixements inútils.

És una edició senzilla, però molt aconseguida, com totes les de la col·lecció Quaderns Crema. En aquesta ocasió, la lectura ha estat un plaer i ha provocat un compendi de reflexions interessants que, en la mesura que pugui, aplicaré o faré servir (no com a plagi, sinó com a pretext per a explicar alguna cosa més). Em quedo, per exemple, amb la idea de que els peixos no són conscients del medi (l’aigua) on viuen, extrapolant es poden explicar moltes històries per a fer pensar.

El manifest està molt ben guarnit de filosofia, molt escaient, amb fragments i autors molt ben triats. De gran finesa, diria.

És un llibret petit, de poc més de 160 pàgines, però enriquidores. Molt apropiades per aquests primers dies de l’any que ha de venir en un no res.

Javier Cercas, “El impostor”

És difícil trobar un relat on la pretensió no és la de presentar-se a un mateix i no deixar de fer-ho. És una novel·la de múltiples pretensions, sobretot molt egocèntrica, tant que al principi pensava que un bon títol hagés estat, per exemple, alguna cosa que comencés per “dice”.

La qüestió és que no m’ha semblat una bona novel·la. El relat es mou en la fina línia de la mala educació i l’aparença de l’objectivitat. És, en ocasions, jutge, quan diu que no ho pretén, i també quan fa servir una multitud esgarrifosa de prejudicis.

Sé de gent que està encantada amb la novel·la. Jo, sincerament, m’he sentit, fins i tot en ocasions, molest per alguns comentaris.

Potser, per aquesta contradicció entre allò que “diu” la gent i la meva forma d’entendre la literatura, és convenient que sigueu vosaltres qui opineu sobre ella.