Thomas S. Kuhn, “Las estructuras de las revoluciones científicas”

Haig de dir que és una obra a la que de tant en tant torno, tot i que hi ha parts en les que es nota la meva carència de coneixements científics, però com a part de la filosofia de la ciència em sembla força divulgativa i del tot essencial.

Lawrence Durrell, “Justine”

 

Justine del quartet d’Alexandria. Em va semblar una obra meravellosa. Amb els anys, haig de reconèixer, ha envellit, com jo. El llenguatge no és tant poètic com recordava, de fet, en ocasions avui no passaria els estàndards i el seu vocabulari seria masclista i poc adequat. M’haig de conscienciar que llegir obres del passat no és una bona idea.

Tomás Borge, “La paciente impaciencia”

Fa molt anys vaig poder gaudir de relats i companyies d’altres temps i quasi d¡altres mons, com la malaurada revolució nicaragüenc en mans de la decepcionant figura de Daniel Ortega. El llibre de Borge és una mostra d’allò que tant esforç els sandinistes van a aconseguir, derrotar la dictadura de Somoza. Eren altres temps, és clar, però ara, la pregunta que em faig és quina serà la revolució que destronarà a Daniel Ortega del poder.