Justine del quartet d’Alexandria. Em va semblar una obra meravellosa. Amb els anys, haig de reconèixer, ha envellit, com jo. El llenguatge no és tant poètic com recordava, de fet, en ocasions avui no passaria els estàndards i el seu vocabulari seria masclista i poc adequat. M’haig de conscienciar que llegir obres del passat no és una bona idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada