dijous, 29 d’agost del 2013

Aureli Alvarez Villa, "El secreto de la familia von Klie"


Hola a tothom,



Això del món editorial és molt complicat. Acabo de publicar la meva primera novel·la.  No m'agrada fer propaganda de mi mateix, però l'editorial és l'editorial i en fi ... Us animo a llegir-la (el preu no l'he escollit jo).






Gràcies!

dilluns, 26 d’agost del 2013

Albert Sánchez Piñol, “Victus”


Com veieu estic aprofitant una estoneta dels meus darrers dies de vacances per comentar-vos algunes de les lectures d'aquest mes.

“Victus” em va arribar com una sorpresa d’aniversari de mans d’un bon i gran amic meu. Vaig esperar-me uns dies en començar a llegir-la perquè estava acabant una altra (que no em va agradar gens i que per costum no comentaré). Tot un  Best Seller. Pel meu gust de més qualitat literària que “la Catedral del Mar”, per exemple,  no sé si comentada en aquest  bloc, o d’altres d’aquest estil. No sé si l’èxit es deu al moment polític que vivim, però hi és, i s’ha de reconèixer. Es llegeix bé i la història t’atrapa. Té rigor històric, el qual combina amb la fantasia d’una novel·la històrica. Està bé. Confesso que la vaig llegir en menys de tres dies. Sí. Enganxa. Però diré que no és, de lluny, la millor novel·la històrica que he llegit (ho sento, però ho havia de dir). Us animo a llegir-la. Val la pena. Fins i tot té una connotació social que ajuda a veure la Història des d’una altre perspectiva. 

Bryce Echenique, “No me esperen en abril”



Una novel·la especial. Per molts motius. Perquè és difícil trobar trobar textos tant llargs i tan ben escrits¸ perquè és una història molt ben pensada i amb uns personatges sòlids i coherents, perquè l’univers que descriu està molt ben resolt, però així com trobaria moltes virtuts, també en trobaria de defectes, o coses que no m’han agradat: la història no explica res en sí mateixa (haig de dir que explica moltes coses!), els noms dels personatges són, sovint, ridículs (Mondongo, per exemple), sembla que et prengui el pèl; és una història llarga i feixuga que necessita de molt concentració per poder llegir algunes frases llargues ... En fi. No sé. Trobareu detractors i defensors. La literatura és així. Per això és millor que jutgeu vosaltres mateixos i la llegiu.