No sé què em passa amb aquest autor, però després d’haver gaudit de la seva novel·la (“Un vell que llegia novel·les d’amor”), no he trobat el mateix encert en els seus escrits. En aquesta ocasió és un conjunt de contes desiguals, sovint deslligats del fil argumental que, teòricament, els havia de conduir. Reconec que he tingut la mala sort d’haver-lo llegit després d’en Cabre (és que en Cabré és molt Cabré!), però vaja, es pot llegir.
Un interessant conjunt de relats amb una trama absolutament deliciosa que fa de tots ells un conjunt inseparable. Tot i que molts d’ells semblen del tot inversemblants, el recull final et sorprèn de tal manera que no ets conscient de la trama sencera fins el final. Un apetitós relat de contes per passar millor les hores de sol de l’estiu.
