divendres, 5 d’octubre del 2018

Frank Schätzing, “El quinto día”



Bé, no sé ni com començar. Resum: decebedor. Un llibre de 1175 pàgines al que li sobren unes mil. La història podria estar més ben treballada, perquè el plantejament no està malament, tot i que la novel·la no resolt cap dels problemes que planteja. La majoria dels personatges són, simplement, increïbles i el ritme del relat és ... egocèntric, pompós, ple de bombolles d’aire, inconclús, ditiràmbic, inconsistent, és a dir, pura verborrea. I el final, per posar un adjectiu: patètic.
Si he fet aquest comentari és perquè no perdeu el temps en posar-vos a llegir aquest “monstre” d’incontinència.