diumenge, 18 de març del 2018

Pascal Quignard, “Sobre la idea de una comunidad de solitarios”



No coneixia a l’autor ni la seva faceta d’assagista, i la veritat és que no desprèn la força motivadora que m’esperava. No va ser precisament el títol el què em va cridat l’atenció. És d’una lectura clara i alhora esponjosa, intentaré explicar-me: es llegeix molt bé i té una narració molt rodona, amb molt de cos, sense deixar-se res pel camí. És erudita, però també un tant inconsistent. És difícil d’explicar, és com si et mengessis un núvol de sucre enorme: al final et queda l’efímer pal, uns dits enganxifosos i la sensació d’haver perdut el temps.