divendres, 12 d’octubre del 2007

John Boyle, "El noi del pijama de ratlles"


Tot i que es considera una novel·la adreçada a adolescents, la seva fàcil i ràpida lectura amaga molt més del que pot intuir-se d’ella. No es tracta d’una gran novel·la, des del punt de vista de la literatura, però té la facultat d’anar progressant, amb un llenguatge molt senzill, cap a la final de la novel·la mantenint un estat de tensió propi d’un triller. Té l’avantatge de ser perfectament recomanable per a lectors i lectores a partir de tretze anys, això sí, amb una certa maduresa per a la lectura, es llegeix en un tres i no res, i a més a més t'acaba deixant un cert regust agre-dolç que provoca la reflexió sobre una etapa de la nostra història contemporània que té a veure amb la pròpia condició humana.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Peter Sloterdijk, un xerraire selecte


Vaig començar a interessar-me per Sloterdijk arran d’un article peridístic. Tot seguit vaig comprar algunes de les seves obres: la trilogia de les “Esferes”, “L’estranyament del món” i “Experiments amb un mateix” i la veritat és que m’he dut una gran decepció. Qui semblava el nou pensador del s.XXI s’havia convertir en un encantador de serps. I he pogut comprovar que no he estat la única persona que s’ha sentit així, fins i tot, m’han comentat que qui l’ha entrevistat s’ha dut la mateixa impressió. Aquest miratge filosòfic s’amaga sota un aparent discurs de certa profunditat, però en realitat no és més que un gran reinterpretador amb profunds coneixements d’història de la filosofia. Utilitza desviacions de Nietzsche i d’altres autors per enlluernar-nos amb arguments vestits d’aparent modernitat en temes tan actuals com la globalització i les vesteix amb un llenguatge i una atmosfera mística que li dóna un cert aire encissador. De les seves lectures he pogut destil·lar un 5% del seu contingut i creieu-me, un dels seus llibres té més de 900 planes.

Honoré de Balzac, "La recerca de l'absolut"


La lectura d’un text clàssic guarda sovint el gust d’una bona lectura. Lluny de poder-se considerar com a un tractat metafísic, aquesta novel·la compta amb una meticulositat descriptiva personal i amb una acurada i lúcida tècnica narrativa que la situa a l’alçada dels grans escriptors, aquells que mai no passen de moda, aquells que tornaries a llegir qualsevol dia.
És la història de la família Claës. Intriga, amor, ciència, valentia i tenacitat on el paper de la dona i de la filla dels Claës esdevenen personatges capaços d’anar més enllà del propi personatge central. En un univers tancat i aparentment llunyà al nostre, és simplement sorprenent el talent i la tenacitat en la recerca de l’absolut, però és encara més admirable el paper de la filla gran i de la mare, que enlluernen amb forta intensitat el desenvolupament de la novel·la.