El text és l'antesala de la vindicació d'igualtat entre dones i homes. Un dret negat.
Aquesta vella edició té el mèrit d'haver aparegut, de forma inesperada, sobre la meva tauleta de nit.
La novel·la té moments realment divertits. Com és d'esperar, la seva lectura és especialment encoratjadora, en el sentit de ser un bon relat, amb molt bones idees i personatges d'allò més miscel·lànics. Una bona lectura, sens dubte!
Us explico el perquè d'aquesta lectura. Fa molt anys vaig treballar fent ressenyes per un important grup editorial i la primera novel·la que em va tocar llegir va ser "El metge" de Noah Gordon. Per aquesta raó em vaig animar a llegir-la, però el temps, sembla, passa factura.
No negaré el compendi imaginatiu de l'obra. És una novel·la entretinguda, d'aquelles que venen bé quan no tens cap més al teu abast. Entretinguda, sí, però una mica decepcionant.
L'obra està molt bé, no té un gran contingut, però és molt didàctica i fàcil de seguir, quelcom necessari si s'adreça a adolescent que mai han sentit parlar de filosofia.
L'edició està prou bé, alguns dibuixos mereixerien un repàs, però en general funcionen. També hi ha errades tipogràfiques (que jo considero greus en una edició impressa i corregida), no és que hi hagin gaires però "haberlas haylas".
Un llibre que de ben segur que em servirà pel meu dia a dia professional. Tot un encert, la veritat.
Tenia molt d’interès en llegir de primera mà, encara que fos una traducció, les reflexions d’aquesta important filòsofa, però m’he quedat als límits d’un penya-segat intel·lectual. Per què? Doncs perquè m’he trobat amb ben poques reflexions, la majoria d’elles buides de contingut. No he trobat res que es pugui considerar substancialment nou o original, ni de ser considerat profundament filosòfic. Estic decepcionat. Esperava molt i m’he trobat amb un discurs buit i “snobista”. Em sap greu.
Haig de dir que és una obra a la que de tant en tant torno, tot i que hi ha parts en les que es nota la meva carència de coneixements científics, però com a part de la filosofia de la ciència em sembla força divulgativa i del tot essencial.
Fa molt anys vaig poder gaudir de relats i companyies d’altres temps i quasi d¡altres mons, com la malaurada revolució nicaragüenc en mans de la decepcionant figura de Daniel Ortega. El llibre de Borge és una mostra d’allò que tant esforç els sandinistes van a aconseguir, derrotar la dictadura de Somoza. Eren altres temps, és clar, però ara, la pregunta que em faig és quina serà la revolució que destronarà a Daniel Ortega del poder.
Esperava filosofia i he trobat política. Hi un tipus d’ús del llenguatge en filosofia que, no sé perquè, em molesta, és l’ús artificiós i artificial dels adjectius, i suposo que és el producte d’una traducció incorrecta, però més enllà del llenguatge, el concepte de resistència lligat a la noció de vulnerabilitat m’ha semblat interessant.
M’ha sobtat que en un entorn d’idees avançades s’hagi centrat tant en un autor caduc, com Freud i la seva psicoanàlisi. Entenc la relació, però se’m fa estrany en ple segle XXI que es reivindiqui el valor crític a través d’un autor d’altres temps.
Ara que l’estupidesa humana es passeja per la vella Europa i que determinats personatges ens remouen les entranyes amb les seves absurdes i perilloses decisions, he recuperat una antiga lectura que reconstrueix amb ironia aquesta estupidesa humana que de tant en tant ens caracteritza i que alguns governants treuen a passejar quan més els convé.
Ràpidament em vaig posar a escriure sabent que l’editorial tindria garantits un mínim de 101 obres comprades, les mateixes que els autors que hi figurem. Jo he trigat uns mesos a fer-ho, però al final m’ha vençut la curiositat i, perquè no, un punt de vanitat.
La primera sorpresa, el pes, és un llibre de pes, de pes en quilograms, pesa molt, una edició curiosa, ben plantejada, un títol que, a banda de que no l’hagués triat, ja s’escau i un contingut miscel·lani on hi ha de tot, i quan dic de tot, vull de tot, en qualitat i temes.
La conclusió que he estret és que el projecte tenia intenció de vendre’s, sobretot entre bibliotecaris i bibliotecàries, que és a qui, principalment, va dirigit. M’ha sorprès la qualitats d’alguns relats (alguns molt bons), però d’altres, i sento molt dir-ho, no m’ho han semblat tant. Amb aquestes paraules no vull que ningú les interpreti malament, simplement dic que hi ha relats que no haurien d’estar en aquest “dossier de contes”, però vaja, aquesta ha estat la decisió de l’editorial, als qui els agraeixo que m’hagin convidat a escriure unes quantes pàgines del seu llibre.
Independentment d’això, val la pena llegir-los, perquè sempre s’aprenen coses interessants des dels ulls i les paraules dels altres.
Aquesta acurada edició ve precedida per una fantàstiques introduccions on es posa de manifest la necessitat de reivindicar la fortalesa intel·lectual de les dones, evidentment des d’una perspectiva burgesa del segle XIX, on es poden extreure algunes conclusions generals. La primera, que les reivindicacions del moviment feminista encara li queda un llarg camí la igualtat real i efectes entre dones i homes; la segona, que l’oblit intencionat d’amagar el talent de les dones, tot i estar molt lluny de la salut intel·lectual desitjada, s’esquerda cada cop més; tercer: l’educació imposa i per tant és del tot necessària per trencar diferències; quarta: les idees força són de Harriet, les patinades de tint “masclista” però de bona literatura, són de Stuart.
Un llibre que convida a la reflexió sobre on som, com a espècie i com hem arribat a ser el que som. Fàcil de llegir, altra cosa és allò que podem arribar a pensar ...
Bon any!
Una lectura fantàstica, d’aquelles que t’obre la ment i et fan reflexionar amb profunditat. No dic que no hagi estat una lectura, en ocasions, difícil, però ajuda molt el seu llenguatge aparentment senzill, divulgatiu.
Un filosofia extra-límits, plena de paradigmes, amb articles complicats, com els dedicats a les matemàtiques. Un viatge molt interessant on entretenir-se contemplant noves idees i propostes sobre la realitat que ens envolta.
