Vaig començar amb
moltes ganes a llegir-lo. Expectant, atent, esperant aquell punt de lectura que
quan et trobes immers és difícil d’explicar i encara més de sortir-ne (allò que
es diu: enganxar-se), però no sé què em passa que, darrerament, no trobo cap
relat que m’atrapi i només començo a veure continues línies de lletres
convertides en paraules que em diuen ben poc, i ja començo a pensar que estic
deixant de ser un bon lector, tot i que m’esforço. Sé que sempre he defensat no
escriure sobre llibres que no m’han agradat, però el resultat d’aquest bloc
seria ben trist si traís una mica del meu esperit crític, per aquesta raó mai
penso que la meva opinió sigui definitiva, ni molt menys, i també per això,
intento convidar-vos a contradir-me en les meves conclusions a les lectures que
m’han passat per davant. D’altra forma, aquest bloc no tindria més de dos o
tres entrades per any, qüestió que tampoc no em preocupa gens. Així que, un
altre cop més, us convido a que us endinseu en aquest món màgic del màrqueting,
que fa de la literatura un negoci, i em contradieu llegint-lo i “enganxant-vos-hi”
com a mi fa temps que no em passa.