La veritat és que no m’esperava 667 pàgines llarguíssimes i menys quan tothom posa pel núvols l’autor i l’obra. Potser és que no entenc la literatura nord-americana contemporània, però és una història que no aporta gaire, això sí, reconec la virtut d’escriure tantes pàgines sense dir grans coses. De fet, els personatges funcionen bé, però, són tan poc interessants!
