Justicia poética és un assaig que es podria haver resolt en unes deu o quinze pàgines. Diu coses interessants, pero ben pocques.
Em preocupa el camí de la intel·lectualitat actual. Crec que aquest mal va començar amb el meu inapreciable (perquè no el puc apreciar) Peter Sloterdijk, i és una llàstima. En fi, seguiré buscant textos de Nussbaum a veure si puc treure alguna cosa clara. Espero trobar aquell sentit del pensament del que tothom parla. No nego que no sigui jo qui no sap trobar-lo.
