Comentar
el llibre d’una amic, si més no, d’un autor que coneixes i fa temps que no
veus, és especialment difícil. La idea de la novel·la és molt original i
convida a la reflexió. Està carregada d’imatges i cultisme que, a vegades, s’endinsa
en un discurs barroc i obscur, propi de l’ambient que descriu la novel·la, que
et distreu del contingut. Hi alguna part on l’autor sembla forçar el discurs i
el final és, al meu parer, una mica precipitat. M’hagués agradat més musicalitat
literària, però l’autor, un home culte i d’estils refinats, sap perfectament
perquè ho ha fet.
D’altra
banda, l’edició està molt ben treballada, amb dibuixos propis i fins i tot amb
un regal artístic inesperat i impropi dels llibres de lectura. En definitiva,
un llibre que s’ha de saber assaborir amb distància i parsimònia.
