Ràpidament em vaig posar a escriure sabent que l’editorial tindria garantits un mínim de 101 obres comprades, les mateixes que els autors que hi figurem. Jo he trigat uns mesos a fer-ho, però al final m’ha vençut la curiositat i, perquè no, un punt de vanitat.
La primera sorpresa, el pes, és un llibre de pes, de pes en quilograms, pesa molt, una edició curiosa, ben plantejada, un títol que, a banda de que no l’hagués triat, ja s’escau i un contingut miscel·lani on hi ha de tot, i quan dic de tot, vull de tot, en qualitat i temes.
La conclusió que he estret és que el projecte tenia intenció de vendre’s, sobretot entre bibliotecaris i bibliotecàries, que és a qui, principalment, va dirigit. M’ha sorprès la qualitats d’alguns relats (alguns molt bons), però d’altres, i sento molt dir-ho, no m’ho han semblat tant. Amb aquestes paraules no vull que ningú les interpreti malament, simplement dic que hi ha relats que no haurien d’estar en aquest “dossier de contes”, però vaja, aquesta ha estat la decisió de l’editorial, als qui els agraeixo que m’hagin convidat a escriure unes quantes pàgines del seu llibre.
Independentment d’això, val la pena llegir-los, perquè sempre s’aprenen coses interessants des dels ulls i les paraules dels altres.
