Estem a la Barcelona de finals dels 80, on un jove dentista d'aparents ideals esquerrans, però amb una evident manca de carisma per dedicar-se a la política, és temptat pel PSC per a presentar-se com a candidat a les eleccions autonòmiques del 88. Recordo que CiU les va guanyar per majoria absoluta.Maurici, el dentista, acaba enamorant-se de Clotilde, una dona amb caràcter que el farà trontollar amb la seva manera de ser. És curiós el paper de la Porritos, un cas especial, com veureu si llegiu el llibre.
La meva opinió personal és una decepció. Qui s'esperi una redacció al nivell de "La ciutat dels prodigis" o "Sin notícias de Burg", li passarà el que a mi.
Vaig començar a llegir a Mendoza de jovenet, amb una història que recordo àgil i molt intel·ligent com "La veritat sobre el cas Savolta" i una novel·la molt entretinguda per adolescents com "El misteri de la cripta embruixada" (cap de les dues traduïdes al català). Les que més m'han agradat han estat "La ciudad de los prodigios", "Sin notìcias de Burg" i "L'Any del diluvi", però com en tot a la vida, això depèn de cadascú.
Des del meu punt de vista aquesta és una obra poc pensada, amb personatges fluixos i mal elaborats. En fi. Quin és doncs l'encant de fer-li un comentari en aquest bloc?. Molt clar: el primer que avui som en el dia de reflexió abans de les generals de demà; la segona: la incredulitat d'haver escrit un llibre com aquest i la tercera que, malgrat tot, és un llibre que es deixa llegir, però no espereu cap meravella!.
