Leonardo Padura: “El hombre que amaba a los perros”

Leonardo Padura ens sorprèn de nou, amb una novel·la de contingut històric i polític que et fa reflexionar sobre uns temps ja passats, però que per alguns de nosaltres encara es troba present en els nostres racons de pensar. 

Amb quasi 800 pàgines, no es pot dir que sigui una lectura ordenada. Té moments de tot tipus: trepidants, emocionats, que et fa batejar el cor de mala manera, lents fins l’avorriment i essencials, en fi, de tot. I és un gran llibre, una gran novel·la. Molt recomanable durant aquests dies de confinament a casa. Així que agafeu una mica d’aire i endinseu-vos en les seves pàgines i ja em direu ...

Nuria Valera, “Feminismo para principiantes”

Aquest és un manual de certa severitat emocional i intel·lectual. Sovint de redacció forta, complexa de continguts, que et fa pensar que es troba lluny d’una lectura per a principiants. Extens i meditat, en ocasions provocadorament inconformista i, en algun moment, contradictori, potser sec, controvertit, agosarat ...

Tot i així, malgrat la necessitat d’un temps cert i d’un conjunt d’experiències de vida, la seva lectura, diferent i rigorosa, et fa plantejar moltes qüestions que potser passen de llarg, que són les pitjors, perquè si no les veus no existeixen i si no existeixen no pots ser conscient de la necessitat de canviar-les.

Una lectura contundentment no bàsica sobre el feminisme que obre portes, finestres i esperances ... Endavant!

Inmanuel Kant: "Fonamentació de la metafísica dels costums"

Amb aquest títol llarg Kant va voler expressar una de les seves principals tesis filosòfiques: l’ètica.

Ha estat una lectura entretinguda, com totes les que es fan sobre filosofia. De reflexió i records amagats. Una lectura crítica i calmada, molt més serena que quan ho vaig llegir per primera vegada. 

Kant és complicat si te’l prens amb nervis, però si el vas gaudint, frase a frase, trobes que aquells nusos imposats per l’estudi, van desapareixent deixant pas a un relat molt racional, evidentment crític, del qual no pots deixar de subscriure, en ocasions, i de refutar, d’altres.

Em quedo amb el concepte de bona voluntat com a part essencial del seu discurs. La bona voluntat no sempre és suficient, si al final les conseqüències no són les esperades (Uff, quina barreja que acabo de fer entre Kant, Hume i ... Mill, per exemple).

Si no l’heu llegit, ara és el moment! Us agradarà!