Mario Mendoza va néixer a Bogotà l'any 1964 i amb aquest llibre va guanyar el premi de Biblioteca Breu de l'edició de 2002.Es tracta de la darrera entrega d'una trilogia dedicada a la bogeria i el mal en la nostra societat on l'autor reflexiona sobre el costat més obscur de l'ésser humà, per cert, amb un cert regust a Poe i a Sábato. La novel·la ens parla de les pors més íntimes, de la bogeria, de la destrucció, d'aquelles pors més inconfessables i incontrolables de les persones, però també de l'amistat sincera, de la voluntat de superació, de la mort ...
Tafur, el protagonista, reconstrueix la seva vida des de la pressó perquè pensa que reconstruint-la podrà esbrinar què ha fet per arribat allà on és. Ens va introduint en el seu món més íntim, des de la seva infantesa, en una família ben normal i acomodada, passant pels suburbis de la ciutat de Bogotà, Orient Mitjà, etc.
És de lectura ràpida, agradable i amb un llenguatge acurat. No és una gran novel·la, però et fa passar una molt bona estona. Des del meu punt de vista és un autor que encara li falta madurar com a literat, però em sembla molt que serà un d'aquells que acabaran deixant petjada en les lletres sudamericanes.
Per acabar una anècdota: a l'Amèrica Llatina es pot trobar amb un altre títol ("Relato de un asesino") que pot provocar la confussió dels lectors en pensar-se que es tracta d'una nova novel·la de l'autor. Jo em quedo amb el títol original ("El viaje del loco Tafur"), em sembla molt més atractiu. No he pogut trobar cap versió en català. Crec que no està traduït.
Si el llegiu que us ho passeu bé!
