dimarts, 5 de maig de 2015

Günter Grass, “El tambor de hojalata”



He recuperat un vell llibre, una bona lectura. Per casualitat, vaig començar a rellegir-lo una setmana abans de la mort d’en Günter Grass. No ha estat premeditat.

Reconec la seva vàlua literària, no exempta de dificultat retòrica i també lírica. Té un llenguatge ric, a vegades una mica barroc, i una tècnica complexa. Magnífic, tot plegat. Al principi costa d’entrar pel tipus de narració (com a mínim en la meva traducció), però és més per allò què diu que com ho expressa. Té una gran fortalesa literària, però és un estil de narració dura, segurament per la seva profunda ironia. És una novel·la complexa, no dic res de nou, d’una tècnica acurada i amb un gran component satíric. Crec que la gaudireu, com he fet jo, malgrat la seva extensió en pàgines.
Haig de dir que, malgrat tot, el record de la primera lectura, ja fa més de vint anys, m’ha deixat una sensació incomprensible d’insatisfacció. No sé explicar el perquè.