Carlos Malamud és professor titular d’Història d’Amèrica de la UNED i investigador principal de l’Àrea d’Amèrica Llatina del “Reial Institut Elcano d’Estudis Internacionals i Estratègics.Aquest és un llibre d’història, una síntesi de la història, social, política i econòmica dels països llatinoamericans, i potser per això, és queda curt, per la seva labor de síntesi.
Com tot autor, deixa, des del seu subjectivisme, petjada, en algunes ocasions contradictòries, quan diu que se li ha donat massa importància al paper desenvolupat pels EEUU durant aquesta època,però després ho sembla confirmar amb els fets. També té un cert biaix alhora d’interpretar el paper de cadascuns dels actors en els diferents territoris que no m’acaba d’agradar. En tot cas, el llibre reuneix una sèrie d’elements que es podrien considerar “innovadors” respecte a la conseqüència de la crisi del 29, però després passa molt per sobre en determinats punts sensibles, igualant, per exemple, les dictadures feixistes amb els moviments revolucionaris d’esquerres o incitant, no sé si de manera premeditada, a confondre populisme amb l’esquerra fent que Somoza, per posar un exemple, es posi a la mateixa alçada que Sandino, o tractant la democràcia formal, encara que fos practicada des del més absolut autoritarisme, com un avenç social i econòmic. No sé, en tot cas és una opinió sobre un panorama i una realitat molt complicada com és la que representen els països sudamericans.
