Premi Nacional de Literatura. Els haurem de donar la raó.
Hom no pot descriure el plaer que se sent quan la lectura extreu de les
paraules el seu volum. Reconec que al principi he trobat un desajust d’intensitat,
però ràpidament torna l’equilibri de la mà d’un ambient que m’ha semblat
obscur. Un entorn que et convida a entrar, sense pors. A moments massa
espessor. A vegades principi de decadència. Al final, una suma que et
conquereix per mèrits propis, com ho fan els relats dels grans literats.
Si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir-la, us la
recomano. Després ja em direu si ha estat o no una lectura encertada.
