Irene Vallejo, “L’infinit dins d'un jonc"
És cert que no es tracta d’una novel·la, si més no, no és una novel·la “normal”, més aviat és un compendi de sabers, a vegades, al meu parer, amb un tint solipsista i amb tendència a caure en la contemplació. És aquesta una crítica? No, necessàriament.
La idea del relat és quasi poètica, el títol, molt encertat i quan passa això el meu cervell s’obre d’esperances que, en aquest cas, no he sabut trobar. M’he acostat, és cert, perquè llegir, normalment, és un plaer. És extens, té molta informació i molt ben treballada i ordenada, però ... Que sigueu vosaltres qui n’opineu.
