Max Horkheimer, “Sociedad, razón y libertad”
Sovint, quan compres un llibre d’assaigs, esperes trobar actualitat i, en aquest sentit, m’ha sorprès algunes de les opinions sobre la societat i la família que no es corresponen a allò que m’esperava. No és, ni molt menys, que el recull de reflexions no sigui interessant.
D’altra banda, la traducció mostra problemes de puntuació. En funció de com situes o no una coma, un punt, el text pren llum i s’entén molt millor (el més curiós és que només passa amb els primers escrits, així que, no sé si ha estat responsabilitat del traductor o de l’editorial).
La Teoria Crítica de Horkheimer pren una dimensió negativa en un relat ple de crítiques al cientificisme positivista actual, la destrucció dels ídols moderns, la crítica a la idealisme metafísic i la defensa de la llibertat en una administració holística de l’ésser humà, una multidimensionalitat mot adient als temps actuals, paradigmes de la realitat que encara no hem sabut gestionar adequadament.
