dimecres, 6 d’agost de 2008

Ernst Jünger, "Sobre els penya-segats de marbre"

Amb motiu del meu aniversari el passat 3 d’agost, un molt bon amic meu, em va regalar, abans degustar un bon vi del Priorat i un bon dinar, dos obres d’Ernst Jünger: la primera, que és la que de moment us presento aquí , és la història d’una destrucció. Tota una premonició del que vindria després. És una obra publicada el 1939, prohibida per Hitler i que va produir una gran commoció entre els seus lectors i lectores. Es va trobar en ella l’acusació més clara i contundent contra la tirania que regnava en no pocs estats europeus de l’època. La segona, que ja vindrà es titula: “El treballador”, de 1932.
Ernst Jünger ha esta un dels escriptors alemanys més importants del s. XX. Va néixer a Heildelburg l’any 1895 i va morir en 1998.
No narraré l’agument de l’obra. Només us diré que té una prosa excel·lent, forta, com un bon vi amb grau, que et deixar el seu regust a mesura que el vas bevent i et desperta tot un seguit de sentits que amb el llibre es tradueixen en una explosió de sensacions. Si em permeteu una recomanació: no llegiu la introducció fins que no acabeu de llegir l’obra sencera, perquè sinó us desvetllarà una part important de l’entramat de la història i els seus personatges. Un cop llegit, podeu contrastar les vostres conclusions amb les que fa l’autor i mimar si coincideixen o us ajuden a centrar-vos en algun aspecte en el que encara no heu caigut.
Només us diré que la història d’una destrucció. La destrucció d’un món sencer.
Aquest llibre que va estat prohibit a l'Alemanya nazi el teniu en una primera edició a Tusquets Editors, tant recent que és d’aquest mateix juliol.
Espero que us agradi com m’ha agradat a mi.

dilluns, 4 d’agost de 2008

Vicenç Navarro, "Benestar insuficient, democràcia incompleta"

Sobre allò que no es parla en el nostre país.
És una llàstima que intel·lectuals de la vàlua d’en Vicenç Navarro hagin i segueixen estant mig amagats (o amagats del tot) a la opinió pública. Moltes vegades he dit que els intel·lectuals tenen el deure (en el sentit més kantià) de mullar-se, perquè ells són els qui dominen facetes imprescindibles del coneixement. Evidentment aposto pels intel·lectuals d’esquerres, els altre ja tenen prou espai i fan molt bé la seva feina, per això el descobriment del bloc d’aquest pensador català va ser tot un encert (bloc que recomano amb satisfacció). Ara, amb la lectura del que va ser el XXX Premi Anagrama d’Assaig de 2002, he quedat del tot satisfet. És un d’aquells autors que no et pots permetre no llegir.

L’oblit històric, la democràcia incompleta i l’insuficient Estat del benestar. Amb aquests tres temes fonamentals fa una anàlisi crítica de la nostra realitat actual com a herència d’un passat encara no superat. Ho fa amb un llenguatge molt planer, atraient, colpidor, mentre va desgranant els arguments que cada dia sentim pels mitjans de comunicació demostrant la mentida que assumim com a certesa, desmuntant els arguments sobre la nostra economia i la nostra capacitat de generar riquesa, sempre des d’una perspectiva constructiva i positiva, però sense oblidar mai les causes reals del subdesenvolupament social que vivim al nostre país, com a resultat d’una transició mal gestionada i des d’una perspectiva històrica que prové dels de la Guerra Civil espanyola.

Un llibre del tot imprescindible i molt assequible.

Navarro es va exiliar de Catalunya i Espanya l’any 1962. Des de aleshores ha viscut i treballat en centres acadèmics a Suècia, Gran Bretanya i els EEUU. És catedràtic de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Johns Jospkins dels EEUU, Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i també Catdràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat assessor de les Nacions Unides, de diferents organismes nacionals i internacionals i de molts govern, com l’Argentí d’Allende. Ha assessorat en la reforma del servei nacional de salut del govern cubà. També ha treballat amb Hilary Clinton per la reforma sanitària de 1997, etc.

De veritat que val molt la pena llegir-lo. No té desperdici.