Haig de fer una "confessió": encara no m'he llegit aquest llibre, però des de que un gran amic meu me'l va ressenyar l'he estat buscant per poder-lo llegir. A això se li afegeix la dificultat de trobar el moment per poder-lo gaudir. Amb les vacances de Nadal ja no tinc excusa!. Precisament perquè estic impacient en començar-ho no m'he estat d'escriure una mica d'ell basant-me en els comentaris savis del meu amic i una mica de documentació que he anat buscant per aquí i per allà.Aquest llibre és un recopilatori de l'ideari filosòfic i polític de Castoriadis que, pel que sembla, està escrit en un to desanfandat i poc pendant, on analitza allò que ha passat des de 1974 fins 1997.
En Cornelius, i no el tutejo perquè sigui un gran conegut meu, ha estat un home curiós i molt actiu: un pensador polifacètic, polític, economista, psicòanalista (encara que això no sé si ajuda gaire) i filòsof. Va defensar un projecte d'autonomia a nivell individual i social que té a veure amb la llibertat i no amb el malestés individualisme actual (ho hauré d'acabar de comprovar quan llegeixi el llibre). Va teoritzar eternament sobre la veritat i el seu sentit en la nostra societat i del complex perquè de la vida.
El llibre tracta sobre l'estat actual de la Democràcia (l'he volgut escriure en majúscula per a intentar emfatitzar-la com a subjecte amb nom propi) i com s'aconsegueix la cohesió de les diferents societats del nostre món. El llibre, que com ja es veu sembla prou interessant, es pregunta contínuament sobre les possibilitats d'exericir la llibertat en un món caracteritzat per la destrucció i la simplificació, la descomposició dels rols de direcció i dels valors positius, la retirada de la població de l'esfera política, etc.
Prometo que quan l'hagi acabat de llegir penjaré un comentari sobre el que m'ha semblat. Estic desitjant començar a llegir ...!
