En aquesta ocasió m’ha costat a decidir-me si en feia o no algun comentari sobre la novel·la, i només m’ha impulsat a fer-ho un dels seus personatges, Kwan, que és realment divertida i li dóna quasi tot el que no té la història. No sé com definir-la, em costa molt, ja veig, la literatura americana. Opineu vosaltres, jo només puc explicar que és una història llarga, sense gaire passió, que funciona per la bona relació narrativa entre les dues germanes protagonistes.
Bones Festes!
