dissabte, 10 d’abril de 2010

Antonio Tabucchi, "El tiempo enveceje deprisa"

Anagrama acaba de treure (març 2010) la darrera composició de Tabucchi. És una llàstima que una editorial amb el seu prestigi faci coses que potser, fa uns anys, no haguessin passat, de fet només les he vist en editorials amb pocs recursos i ara, cada cop més, ho veig en les editorials que volen estalviar-se alguns diners a base de malversar la seva qualitat. En aquesta ocasió he trobat errades importants, com verbs mal conjugats, faltes d’ortografia i signes de puntuació sense obrir o sense tancar. Si la crisi ha de servir per això en el món editorial, anem realment malament, i ja no parlem del paper, cada cop de més baixa qualitat. Però dit això, Tabucchi sempre ha semblat un escriptor excel•lent i compromès. No és que em caigui bé políticament, de fet és un dels autors més perseguits per Berlusconi i el seu govern ultra dretà, per ser un intel•lectual que diu les coses tal com les veu i les predica, i és clar, això, d’un autor de la seva talla, molesta.
El llibre en qüestió és un petit llibre de relats o contes, amb frases veritablement precioses i històries marcades per un alt contingut de realitat. El seu llenguatge és el de sempre, ben elaborat, harmoniós i senzill. Una magnífica oportunitat per passar-t’ho bé llengint-lo.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Sam Savage, "El lamento del perezoso"

No he trobat cap traducció del llibre, per tant, no puc donar-vos cap referència en català. En aquesta ocasió, i suposo que fruit del bon gust que em va deixar el seu primer llibre “Firmin”, ha estat una mica decepcionant. No dic que no estigui ben escrit, té moments sublims, amb un alt contingut irònic, molt divertit, però que acaba cansant perquè és com una espiral que es va repetint. Li falta la força la sorpresa, la frescor d’un argument. No té ritme. Més enllà de la primera meitat. Tot i així és una lectura diferent, de fàcil redacció i d’estructura senzilla. És amè, però no puc dir-vos res més. Crec que arriba amb el rebuf del seu primer llibre, però ja no tinc clar que no li pugui fer mal per a un tercer. A mi em costarà llegir-lo, perquè aquest, sincerament, m’ha decepcionat. N’esperava més. Però vaja, aquestes coses passen. Si voleu entretenir-vos amb una nova forma de redacció, i això sí, riure de tant en tant amb les seves ocurrències: endavant!.