Anagrama acaba de treure (març 2010) la darrera composició de Tabucchi. És una llàstima que una editorial amb el seu prestigi faci coses que potser, fa uns anys, no haguessin passat, de fet només les he vist en editorials amb pocs recursos i ara, cada cop més, ho veig en les editorials que volen estalviar-se alguns diners a base de malversar la seva qualitat. En aquesta ocasió he trobat errades importants, com verbs mal conjugats, faltes d’ortografia i signes de puntuació sense obrir o sense tancar. Si la crisi ha de servir per això en el món editorial, anem realment malament, i ja no parlem del paper, cada cop de més baixa qualitat. Però dit això, Tabucchi sempre ha semblat un escriptor excel•lent i compromès. No és que em caigui bé políticament, de fet és un dels autors més perseguits per Berlusconi i el seu govern ultra dretà, per ser un intel•lectual que diu les coses tal com les veu i les predica, i és clar, això, d’un autor de la seva talla, molesta.El llibre en qüestió és un petit llibre de relats o contes, amb frases veritablement precioses i històries marcades per un alt contingut de realitat. El seu llenguatge és el de sempre, ben elaborat, harmoniós i senzill. Una magnífica oportunitat per passar-t’ho bé llengint-lo.
