“Fata
Morgana” no és una novel·la complexa, és un compendi entre la novel·la de
costums, d’inspiració anacrònica, una novel·la “negra”, d’intriga i, alhora, fantàstica
i, perquè no, còmica.
És de
lectura fàcil i, a vegades, avorrida. Els personatges funcionen molt bé, però a l’ambient, en general, li falta força, energia.
L’edició
és, però, esplèndida, molt cuidada i de qualitat i ... Sorpresa!, només
començar el capítol III (El Mag), a la plana 147 apareix (i a la cinquena
paraula) una esgarrifosa falta d’ortografia.
