Paul Auster, “El palacio de la Luna”

Potser no sigui una de les seves millors novel·les, però tot i així, t’endinsa en un món especial i subtilment construït, amb uns personatges molt ben construïts i un relat que et porta de paisatge a paisatge sense que te n’adonis. És una bona lectura d’estiu, entretinguda i amena.

Michel Houellebecq, “La posibilidad de una isla”

Que ningú esperi una novel·la tradicional. Seria una decepció, com jo mateix me n’he sentit. És un cosmos molt particular, amb moltes pretensions i una redacció plena de nebuloses, és a dir, girs, paraules i frases poc afortunades. Agafat de forma particular, esdevé una mala novel·la, però coneixent una mica a l’autor, ja és allò que busca, en aquesta metàfora absurda de l’intel·lectual modern que trenca amb la imatge clàssica de l’erudit per endinsar-se en la comicitat del showman mediàtic i estrafolari. Si cerqueu una novel·la diferent, sense dubte, aquesta n’és una, una altra cosa és que us acabi agradant.

Michel Houellebecq i Bernard-Henri Lévy, “Enemigos públicos”

Aquest recull de cartes entre dos personatges particularment diferents, és més una precipitada sessió mediàtica, un sarcàstic i premeditat recull d’impulsos, que una seriosa seqüència epistolar entre dos “intel·lectuals” de moda.

Sincerament no m’ha acabat d’agradar. Ho he trobat forçat i sense sentit. No aporta més que una fugaç lectura d’entreteniment, com si es tractés d’aquest deplorables programes de televisió de grans masses, on la gent en baralla grollerament i fan un concurs per a veure qui la diu més grossa. Per a mi ha estat lamentable.