divendres, 5 de setembre del 2014

Ken Follett, “Els pilars de la Terra”


Una lectura d’estiu sota l’ombra d’un ventilador. Després de molta insistència per part dels amants de les lectures extenses i entretingudes, aquest estiu vaig decidir llegir-lo i, sorpresa!, no em va “enganxar”, i això que després de tantes planes de lectura amb una cama amunt, l’altre avall, amb ventilador i sense, amb aire condicionat i amb pluja, sobretot amb pluja, no puc dir que no sigui una lectura entretinguda i encara em roda pel cap com s’ho fa fet en Ken Follet per aconseguir que sigui un best seller. Suposo que els gustos de la majoria i els meus viuen en móns paral·lels. En tot cas, si us voleu distreure passant i passant pàgines, aquest és, sens dubte, un molt bon llibre d’entreteniment.

dimarts, 22 de juliol del 2014

Bernardo Atxaga, “Obabakoak”



Premi Nacional de Literatura. Els haurem de donar la raó. Hom no pot descriure el plaer que se sent quan la lectura extreu de les paraules el seu volum. Reconec que al principi he trobat un desajust d’intensitat, però ràpidament torna l’equilibri de la mà d’un ambient que m’ha semblat obscur. Un entorn que et convida a entrar, sense pors. A moments massa espessor. A vegades principi de decadència. Al final, una suma que et conquereix per mèrits propis, com ho fan els relats dels grans literats.

Si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir-la, us la recomano. Després ja em direu si ha estat o no una lectura encertada.


dissabte, 7 de juny del 2014

Mario Vargas Llosa, “El héroe discreto”

No se m’acudeixen més que excel·lències sobre aquesta novel·la. M’ha entusiasmat. L’he trobada  quasi perfecta. Una obra mestra. Sens dubte la millor que he llegit d’en Vargas Llosa. Equilibrada, ordenada, d’una redacció exquisida, emotiva, intrigant ...

Fins i tot el final ha estat sorprenent. Una història que us atraparà des del principi i que no podreu deixar de llegir.

dijous, 8 de maig del 2014

Mario Benedetti, “Andamios”





Quin plaer de lectura. Una obra actual, crítica, fresca, moderna. Un itinerari que es va construint com s’apuja una bastida. Té una mica de tot: reflexió, càrrega social i política, poesia ... Crec que us agradarà.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Sissel-Jo Gazan, “Las alas del dinosaurio”


És possible que el thriller no sigui el meu gènere literari preferit, tot i que no em desagrada gens, però aquesta novel·la l’he trobat desequilibrada, amb un cert “collage” d’històries entrellaçades que sovint m’han semblat forçades  i inútils, és a dir, que no aportaven res a la història ni al fil conductor. Aquest tipus de tècnica d’escriptura es coneix com a “crossover” (novel·les que s’entrellacen amb diversos arguments i que en teoria s’han de complementar perfectament donant força al conjunt de l’obra). No diré que no sigui de fàcil lectura, perquè ho és,  però també, a estones, m’ha semblat avorrida. Però, qui sóc jo per criticar-la si va guanyar el premi a la millor novel·la danesa de 2010?. Millor serà que la llegiu i n’opineu vosaltres a veure si coincidim o no.

Paul Auster, “Ciudad de Cristal”




Amb la lectura d’aquesta novel·la m’he quedat amb la sensació de necessitar una segona lectura per poder copsar tot el simbolisme amagat que hi guarda. Penseu que és la primera obra d’una trilogia i que ja té uns anyets, és de 1985.

Llenguatge i realitat. Una relació francament interessant i complexa. L’ús de les paraules confrontades amb la ficció. Una bona lectura que requereix paciència i concentració.

dilluns, 24 de febrer del 2014

Paul Auster, “Creía que mi padre era Dios”


Ha estat una lectura molt entretinguda i amena. És una mica estrany dir que has llegit un llibre de Paul Auster que no ha estat escrit per ell, però  mostra la seva gran capacitat creativa i innovadora en el camp de la literatura.


Es tracta d’un recull de relats fets per diferents persones a propòsit d’un concurs radiofònic als Estats Units d’Amèrica. Crec que un encantarà. El podeu trobar per la xarxa, fins i tot en PDF. Així que vosaltres mateixos ...