Una lectura d’estiu sota l’ombra d’un ventilador. Després
de molta insistència per part dels amants de les lectures extenses i
entretingudes, aquest estiu vaig decidir llegir-lo i, sorpresa!, no em va “enganxar”,
i això que després de tantes planes de lectura amb una cama amunt, l’altre
avall, amb ventilador i sense, amb aire condicionat i amb pluja, sobretot amb
pluja, no puc dir que no sigui una lectura entretinguda i encara em roda pel
cap com s’ho fa fet en Ken Follet per aconseguir que sigui un best seller. Suposo que
els gustos de la majoria i els meus viuen en móns paral·lels. En tot cas, si us
voleu distreure passant i passant pàgines, aquest és, sens dubte, un molt bon
llibre d’entreteniment.
divendres, 5 de setembre del 2014
dimarts, 22 de juliol del 2014
Bernardo Atxaga, “Obabakoak”
Premi Nacional de Literatura. Els haurem de donar la raó.
Hom no pot descriure el plaer que se sent quan la lectura extreu de les
paraules el seu volum. Reconec que al principi he trobat un desajust d’intensitat,
però ràpidament torna l’equilibri de la mà d’un ambient que m’ha semblat
obscur. Un entorn que et convida a entrar, sense pors. A moments massa
espessor. A vegades principi de decadència. Al final, una suma que et
conquereix per mèrits propis, com ho fan els relats dels grans literats.
Si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir-la, us la
recomano. Després ja em direu si ha estat o no una lectura encertada.
dissabte, 7 de juny del 2014
Mario Vargas Llosa, “El héroe discreto”
No se m’acudeixen més que excel·lències sobre aquesta
novel·la. M’ha entusiasmat. L’he trobada quasi perfecta. Una obra mestra. Sens dubte la
millor que he llegit d’en Vargas Llosa. Equilibrada, ordenada, d’una redacció
exquisida, emotiva, intrigant ...
Fins i tot el final ha estat sorprenent. Una història que
us atraparà des del principi i que no podreu deixar de llegir.
dijous, 8 de maig del 2014
Mario Benedetti, “Andamios”
dimecres, 23 d’abril del 2014
Sissel-Jo Gazan, “Las alas del dinosaurio”
És possible que el thriller no sigui el meu gènere literari
preferit, tot i que no em desagrada gens, però aquesta novel·la l’he trobat desequilibrada, amb un cert “collage” d’històries entrellaçades que sovint m’han
semblat forçades i inútils, és a dir,
que no aportaven res a la història ni al fil conductor. Aquest tipus de tècnica
d’escriptura es coneix com a “crossover” (novel·les que s’entrellacen amb
diversos arguments i que en teoria s’han de complementar perfectament donant força
al conjunt de l’obra). No diré que no sigui de fàcil lectura, perquè ho és, però també, a estones, m’ha semblat avorrida.
Però, qui sóc jo per criticar-la si va guanyar el premi a la millor novel·la
danesa de 2010?. Millor serà que la llegiu i n’opineu vosaltres a veure si
coincidim o no.
Paul Auster, “Ciudad de Cristal”
Amb la lectura d’aquesta novel·la m’he quedat amb la
sensació de necessitar una segona lectura per poder copsar tot el simbolisme
amagat que hi guarda. Penseu que és la primera obra d’una trilogia i que ja té
uns anyets, és de 1985.
Llenguatge i realitat. Una relació francament interessant
i complexa. L’ús de les paraules confrontades amb la ficció. Una bona lectura
que requereix paciència i concentració.
dilluns, 24 de febrer del 2014
Paul Auster, “Creía que mi padre era Dios”
Ha estat una lectura molt entretinguda i
amena. És una mica estrany dir que has llegit un llibre de Paul Auster que no
ha estat escrit per ell, però mostra la
seva gran capacitat creativa i innovadora en el camp de la literatura.
Es tracta d’un recull de relats fets per diferents
persones a propòsit d’un concurs radiofònic als Estats Units d’Amèrica. Crec
que un encantarà. El podeu trobar per la xarxa, fins i tot en PDF. Així que
vosaltres mateixos ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)