dissabte, 1 d’agost de 2015

Maite Pagazaurtundúa, “El viudo sensible y otros secretros”



Un llibre de contes, més aviat d'històries. Puc dir que tècnicament és impecable. Frases ordenades, clares, ben puntuades, amb un llenguatge ric i aparentment senzill, històries ben construïdes, de ràpida lectura, amb uns personatges coherents i creïbles que es tanquen amb una contra lectura final que li dóna un plus de reflexió i empatia amb el lector, però a part de tot això, que no és poc, m’ha semblat una lectura sense ànima. No sé ben bé com resumir-ho en poques paraules: li falta cos, presència, feeling.

Melania G. Mazzucco, “El beso de la Medusa”


Sempre em pregunto, en llegir un llibre tan extens i pesat, com si li va acudir i què va veure en ell l’editor. I el què em resulta més sorprenent encara, que algú es va interessar per la seva traducció.
La qüestió és que si va passar el filtre escrupolós i difícil del món editorial, el més provable és que jo mateix hagi estat un pèssim lector, i que ni el llibre ni l’escriptora, per suposat, es mereixen el meu desgrat. Per això crec que es mereix la vostra opinió.

Bernardo Atxaga, “Esos cielos”


Una bona lectura amb un toc de reflexió. Hi ha alguns personatges que em sembles una mica forçats, crec que fruit de la poca extensió, en pàgines, de la novel·la. Sembla un llibre escrit a corre-cuita, tot i així, té un bon ritme i es llegeix molt bé. Pel amants de la literatura d’Atxaga, és un bon tastet d’estiu. A mi, malgrat tot, m’ha agradat i espero que també us agradi a vosaltres, si és que encara no l’heu llegit.