Erri
De Luca té una forma d’escriure singular. A vegades a contratemps.
Et vas
acostumant al seu ritme amb cada pàgina i al final descobreixes que és un
encant. Insinua, medita.
El relat quasi arriba a posseir-te. Potser soni a una
exageració, però és un llibre curiós,
quasi màgic.
La història està molt ben desenvolupada i els personatges són del
tot entranyables.
