dimecres, 15 d’abril del 2020

Haruki Murakami, “1Q84” (llibres 1 i 2)


Després de quasi nou-centes pàgines de lectura ràpida, rapidíssima, he arribat a algunes conclusions: l’argument és curiós, i el ritme és trepidant, increïblement captivador. No he trobat cap cosa que em fes pensar en un elogi especial des del punt de vista literari, però en canvi he vist com passaven les pàgines a una velocitat vertiginosa i el final, en fi, suposo que falta una nova novel·la, des del meu punt de vista, decepcionant.  Haig de dir que moltes de les coses que passen s’intueixen, són molt previsibles, però el final no està aconseguit, m’ha semblat forçar. Les dos-centes darreres pàgines m’han semblat forçades i, en ocasions, com si el mon s’estigués a punt d’acabar i encara així, no s’acaba d’explicar ni entendre bé la trama amagada de la història (suposo que s’esbrinarà en una segona entrega). En tot cas, una lectura molt recomanable per aquests dies de confinament.