No es tracta d’una novel·la, no, ni molt
menys. És un estudi acurat i rigorós sobre com el nostre país és capaç de
comportar-se davant el poder dels diners.
En realitat m’ha semblat una fotografia
patètica sobre el comportament de les persones i la seva relació amb els poders
públics i privats. Una esgarrifosa sentència periodística (si és que es pot dir
així), que demostra una de les pitjors parts de la naturalesa humana: la
cobdícia i la corrupció. Però també és una mostra de la pobresa i la
insatisfacció que sent tot un poble per tot allò que l’Estat, en les seves
responsabilitats, no és capaç d’oferir-li, i per aquesta raó sembla sentir-se
avocada al contraban com principal mitjà de vida. Un consentiment social que té
molt a veure amb la moralitat de la nostra societat i la fortalesa de la nostra
democràcia i poder judicial.
