Que ningú no esperi un llibre “normal”. Crec que aquest ha estat un experiment
delirant basat en una falsa llegenda inventada per l’impulsor del recull, l’Edu
Sívori Alt, acompanyada de curioses il·lustracions, com els mateixos relats, en
blanc i negre, com les pedres de Girona temps ençà. Una forma diferent de creació, a cavall entre
l’absurd i la mofa. Un entreteniment grotesc i alhora simpàtic que us pot agradar
com experiència surrealista.
divendres, 27 de maig del 2016
dimecres, 25 de maig del 2016
Eduardo Sívori, “Soldati City”
És estrany trobar-se amb un poeta amb la
profunditat i maduresa de Sívori. De lectura càlida i reflexiva, molt social.
Amb un equilibri màgic entre la serenor i la música de les paraules que construïdes
amb fermesa, des del coneixement i la distància, omplen cada racó de la lectura
deixant aquell regust harmònic i profund dels qui saben escriure, perquè
transmeten, amb una aparent senzillesa, l’estructura del seu propi univers i t'el
regalen amb la generositat d’un infant que no busca res a canvi. Un veritable plaer.
Un veritable descobriment.
Però Soldati City és molt més que un
recull de poemes, és un cant a l’amistat, un retorn als orígens i un immens
somriure al temps present. M’ha impressionat. Ho haig de dir, amb la sinceritat
del qui llegeix per plaer i amb l’esperança de poder conservar un bri del seu
talent entre les meves intenses amistats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)